SOCIALISTES DE PEGA.

SOCIALISTES DE “PEGA”.

Andorra no és un país tradicionalment de esquerres ni ho serà mai. És un concepte que no s’adapta a la mentalitat dels seus habitants, al menys d’aquells que poden exercir el dret a vot.
Tot i així les darreres eleccions les va guanyar el Partit Socialdemòcrata.
Sens dubte les va guanyar no pas per mèrits propis sinó per demèrits dels “altres”.
Ja en el seu dia, quan es va “muntar” el Partit Socialdemòcrata, es deixava entreveure que aquella gent tenia de socialista el que jo de astronauta, però havien de ser diferents als altres i se’ls va ocórrer la idea de la socialdemocràcia. Però veient com vivien, com eren, d’eon venien i com volien ser, ja s’intuïa que tota aquella gent no era pas socialista.
Bé, alguns potser si, potser també per aquest motiu ara s’ha creat aquesta corrent esquerrana dins del mateix partit dit de esquerres.

Teòricament els partits socialistes, els partits de esquerra són els que estant sempre amb els sindicats i els sindicats amb aquests partits.
Això es volia demostrar des de el PS, per exemple en les manifestacions de l’1 de Maig, encapçalant les manifestacions amb els paraigües del PSOE.

Personalment no m’han agradat mai els sindicats, ja ho vaig dir obertament quan vaig entrar a formar part de l’Alternativa com a independent. I ho vaig seguir dient quant formava part com a militant del Partit Socialdemòcrata. I ara que n’estic a fora ho afirmo encara amb més rotunditat.
Però d’aquí a donar l’esquena als sindicats, a tots els treballadors del país amb el “lleig” de declarar festa obligatòria la diada del treball, dient al mateix temps que qui vulgui obrir el seu comerç pot fer-ho tranquil·lament hi va un llarg camí.

Sóc partidari de la llibertat d’horaris i de la llibertat de obrir els comerços sempre que vulguin i els dies que vulguin, inclosos Meritxell, Nadal, Cap d’any, la constitució, l’1 de Maig ... Sempre i quant es respectin les condicions laborals del treballador i les lleis laborals.
Sóc totalment contrari a que un Partit es faci passar per Socialista a conveniència.

Però el temps posarà a tothom al seu lloc i el Partit Socialdemòcrata tornarà aviat on ha de estar, a la oposició, a dir a tot que no i a intentar tornar a convèncer als funcionaris i als sindicats que ells son de esquerres i son la solució als seus mals. Aquest cop trigaran però encara molt més temps.

Atentament,

Miquel CALSINA GORDI.