sábado, 2 de abril de 2011

FÒRUM - CAMPANYA ERRÒNIA


UNA CAMPANYA ERRÒNIA.

En aquesta campanya electoral penso que el PS ha equivocat la estratègia, o bé que va perdre els “papers” només començar-la i encara no els ha trobat.
Crec que és un greu error basar la campanya en els retrets i la crispació, en intentar solsament veure defectes en el rival.
A ningú interessa els comentaris del passat, ni tampoc si t’han deixat o no fer alguna cosa en 20 mesos, ni tant sols interessa si has pogut fer quelcom.
El que veritablement interessa és el present i sobretot el futur. I el lema “Ara Futur”, els socialdemòcrates l’han oblidat de bon principi. De les seves boques tant sols surten excuses, retrets, recordatoris al passat, victimisme i mal “joc”. A vegades ni tant sols recorden que han d’explicar el seu programa.

Sobren frases dels socialdemòcrates tals com :
“L’únic argument que li veig a DA és desbancar al PS”
“Du sis persones a la seva llista que no es varen entendre amb mi”
“El Sr. Martí és un titella dels poders fàctics”
“DA ha agafat gent que de tota la vida havia tingut discrepàncies i s’ha unit en una llista”
“No tenen programa”
“Li falta conèixer molt l’actualitat política del país”
“A DA fan demagògia electoralista”
“Conglomerat caòtic d’interessos particulars”
“Collonades”
“DA no té equip per fer el porta a porta perquè l’onada taronja s’està desinflant”
etc...
Els candidats del PS semblen més aviat “la voz de su amo”.

Tota una sèrie de desqualificatius contra DA que el que fan és “engrandir-lo” encara més. Sobren també els comentaris als “pals a les rodes” i el “no ens han deixat fer res”... Per algun motiu serà... Si és que realment sempre han estat els “altres” els que no han deixat fer res.

Espero sincerament que tot aquest joc brut del PS els passi “factura” en forma de derrota. Encara no han entès on es troben, si al Govern o a la oposició.

Una clara campanya electoral amb dues formes ben oposades de fer-la : Crispació (per al PS), contra Serenitat (per DA), mentrestant els Verds i l’Apc van fent el seu paper.

Atentament,
Miquel CALSINA GORDI.

No hay comentarios: